- Primer pel circuit, totalment plà, els primers i darrers quilómetres pel centre, i la resta per la llera del riu Ebre i la zona de la Expo, en fí, molt agradable.
- Amb un gran ambient de públic pel centre de la ciutat.
- Amb una participació de uns1400 corredors i corredores
- Amb una bona organització
- Relativament a prop de Barcelona (a 1h30m en el AVE)
- I a més a més, amb un dia de sol espléndid i amb una magnífica temperatura de 11º a 15º
Amb tot això, valia la pena l'esforç, i l'Andrés, el Miquel Angel i el Marçal hem sortit amb moltes ganes de fer una bona cursa, i representar com cal La Mar de Corredors.
La primera sorpresa va ser la nit abans, quan a la recepció de l'Hotel Hiberus un aficionat es va acostar i ens va demanar fer-se una foto amb nosaltres.
A la foto, l'aficionat Abel Antón (que corria la Cursa Solidaria de 5km) amb la Mar de Corredors. Moltes gràcies, Abel. A més a més de campió, molt amable.
L'endemà, a prop de la sortida vam anar a esmorzar a l'únic bar que vam trobar obert a aquella hora, que per casualitat era un bar decorat amb elements militars, de la Legió, i regit per un tal "Bigotes" (fins i tot hi havia música militar, en serio, al·lucinant, impossible trobar res semblant a Barcelona).
Després ens vam dirigit a la zona de vestidors (a l'aire lliure, punt millorable).
I a continuació, a escalfar cap a la zona de la sortida.
Els lavabos estaven dins d'un gran trailer molt ben equipat per dintre i ben decorat per fora:
S'acosta l'hora de la sortida, tots estem a punt. Són les 9h del matí.
Com podeu veure , hi ha un gran ambient. La sortida era per calaixos, nosaltres estavem en el de 3h30m :))
Comença la carrera, i al principi tots estem contents, amb ganes de xerrar i coneixer gent, com les mosses de sota, que per cert, anaven caminant (feien marxa). Això sí, a partir del km.6, les noies es van posar a còrrer i ens van deixar enrere en un moment... amb aquests cosos ja podran....ni un gram de greix...
Passen els kms, i ens anem concentrant a la cursa. Al km 16, l'Andrés ja fa estona que ha marxat, i el Miguel Angel també ho fa.
Pel camí, creuem el riu Ebre no menys de 7 ó 8 vegades,... ens coneixem ja tots els ponts de la ciutat!

Quan arriba el darrer terç de la cursa, i començo a estar fos, em retrobo amb el Miguel Angel que havia punxat, estava dolorit, però cansats vam anar tirant fins la meta, en mig d'un gran ambient als kilomètres finals.

A la arribada, cares de felicitat, satisfacció i de cansanci:

Ho sento Miguel Angel, no sé per què la foto te algun defecte i ha quedat tallada:
De tornada a l'Hotel, un bany relaxant abans de fer un bon dinar... i cap a casa un altre cop.
Ja tenim una altra Marató!!!!
La propera marató, Barcelona, al Març. Mentrestant, la dura temporada d'hivern ens espera.