La primera vegada va ser a finals de Septembre de 1983.
Llavors vaig pujar des de el l'entrada del túnel de Vielha, era finals de Septembre i vam fer nit al refugi lliure de Mulleres. Una excursió magnífica, amb una grimpada força vertical a l'arribar a la carena. I recordo la vista impressionant del macís de la Maladeta des del Mulleres: Cresta de Salenques, Margalida, Tempestats, Bretxa de Tempestats, Aneto, Pico del Medio, Maladeta, i la seva impressionant Gelera.
Els companys aquella vegada van ser Josep Borrell, Xavi Ganuza, Dani Batlle i Ramon Castellarnau.
Erem molt joves, i enamorats del Pirineu.
Ara al 2016 erem uns altres companys, els meus amics corredors Antonio Pérez i Alfonso Romero. Aquest cop vam decidir pujar per la vall de La Escaleta, que passant per varis estanys va guanyant alçada progressivament fins arribar al cim. Excursió llarga però fàcil. La vista igual de magnífica, Tempestats, Aneto, la Gelera....., havien passat 33 anys i vaig disfrutar igual que la primera vegada. Però vaig tenir la sensació que hi havia menys gelera. Així que quant vaig arribar a casa vaig buscar les fotos de fa 33 anys, i s'em va caure l'ànima als peus: no quedava ni la meitat de Gelera que fa 33 anys!!!
- la gelera de Tempestats, al de més a l'esquerra, ha desaparegut pràcticament.
- la de Barrancs, al mig de la foto, també ja no existeix
- I la de la Maladeta/Aneto, ha retrocedit ben bé 200-300 m d'alçada. Pràcticament només queda gel per sobre dels 3000m. A més dona la sensació que la gelera es dividirà en dues meitats, la qual cosa la farà encara més vulnerable.
Si segueix aquest ritme, la gelera de l'Aneto desapareixerà en uns 30 anys! Increible!
Mai haguès imaginat veure amb els meus ulls la agonia de la gelera més extensa del Pirineu!
Dues imatges valen més que mil paraules!
GELERA DE L'ANETO 1983
GELERA DE L'ANETO 2016
