La representació va consistir en el nostre president Marçal, el nostre director Albert, el nostre representant de muntanya Xavi Pavon, la nostra representant femenina Maria, i jo mateix (David).
Bàsicament la cursa consisteix en pujar des de Teià fins a Sant Mateu, baixar per la zona del "Vietnam", i tornar cap a Teia per la vessant que dona a Premià.
Gairebé tota la cursa discorre per corriols força tècnics, a destacar la part final, en que passem per uns ponts i trencats força emocionants, que van estar en la boca de tots al final de la cursa. Com es veu en la següent imatge, tan bon punt va començar la cursa, que va començar l'ascens.
En Xavi donant-ho tot, en Marçal divertint-se...
I algunes imatges de l'arribada.
Les meves sensacions són força bones. Si bé hi ha una mica de congestió al principi, la cursa és força variada en ascens i descens, corriols tècnics però no en excés, variabilitat en l'orografia, que es pot córrer prou ràpid (per ser cursa de muntanya), i molt bones vistes. La opinió dels meus companys és diferent, ja que prefereixen pistes més amples i pendents més constants.
Ens varen regalar unes mànigues tallavent per córrer a l'hivern, una planta, i botifarrada a l'arribada. Unes imatges dels rostres del cansament:
Felicitats David. Moltes gràcies pels teus articles i per la teva gran forma. Estàs en ratxa!!!
ResponElimina