Els corredors de Vilassar (Xavier Pavón, Antonio Pérez i esposa, Alfonso Romero i esposa, Xavier Soler i esposa, Jordi Plandolit, la meva cunyada Montse i jo mateix), teníem un repte: fer el cim de Catalunya, la Pica d'Estats, 3143 m.
Vam dormir a Àreu el 15-Juliol, a Casa Besolí (molt amables, i ben condicionat). El poblet és encantador.
L'endemà vam matinar força, a les 5h ja hi erem de peus, vam afagar els cotxes fins al final de la pista, aprop del Refugi de Vall ferrera, i cap a les 6h vam començar a caminar.
El Xavier Pavón (Xavier "Muntanyes") és el nostre expert, i ens dirigeix cap al cim, passant pel Estany de Sotllo i el Estany d'Estats, a partir d'aquí una pala de neu fins al Coll de Sotllo, fàcil. El dia és assolejat, sense nùbols, i amb una temperatura molt agradable.
A partir del Coll, per la Cresta cap al cim, amb aquella emoció de la grimpada (en alguns moments al inici de la cresta, la ximenenia és espectacular, no hi han fotos d'aquest moment doncs tots estèvem concentrats en la escalada). Sortim a dalt a prop del Cim Verdaguer, i uns metres més enllà.... el cim de La Pica!!!!!!!!!! Acollonant.
Després de mitja horeta a dalt. tornem al Coll de Sotllo, aquesta vegada per la ruta normal que passa per la vessant francesa, una sifonada que particularment s'em va fer molt dura. Després, una llarga baixada cap els estanys (bany de peus) i finalment fins al cotxe. Preciós, amb alguns membres de l'equip amb els peus destrossats, però ha valgut la pena.
Marçal Gil.
A partir del Coll, per la Cresta cap al cim, amb aquella emoció de la grimpada (en alguns moments al inici de la cresta, la ximenenia és espectacular, no hi han fotos d'aquest moment doncs tots estèvem concentrats en la escalada). Sortim a dalt a prop del Cim Verdaguer, i uns metres més enllà.... el cim de La Pica!!!!!!!!!! Acollonant.
Després de mitja horeta a dalt. tornem al Coll de Sotllo, aquesta vegada per la ruta normal que passa per la vessant francesa, una sifonada que particularment s'em va fer molt dura. Després, una llarga baixada cap els estanys (bany de peus) i finalment fins al cotxe. Preciós, amb alguns membres de l'equip amb els peus destrossats, però ha valgut la pena.
Marçal Gil.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada