STRAVA: DARRERS ENTRENAMENTS I CURSES

STRAVA: RESUM DEL CLUB

7 de maig 2014

La Mar de Corredors a la Trail Cap de Creus

El passat diumenge 4 de maig vaig córrer la Trail Cap de Creus, una marató de muntanya de 43 quilòmetres amb un desnivell positiu (i equivalent negatiu) d'uns 2.200 m que es disputa a Roses.



L'experiència va ser extraordinària. No és una cursa especialment dura en referència al desnivell acumulat (moltes maratons de muntanya tenen més desnivell), però el recorregut la fa molt especial perquè combina sectors diferents: pujar i baixar trialeres molt rocoses amb grans desnivells, trams de camins de bosc, camins de ronda, i diversos pobles de platja. És molt variada i completa.



La petita mala notícia és que degut al vent, no es va poder muntar l'escenari previst al port, i es va haver de fer al pavelló esportiu. Unes imatges del dia anterior. La preparació:


Acompanyar-se de la família ho fa tot més agradable.



Estudiant el recorregut: el paper ho aguanta tot. Ara cal pujar!

L'inici de la cursa és fulgurant: sense adonar-te estàs pujant fins al Castell de Sant Salvador, a una cota quasi 700 metres (venim de Roses, nivell de mar). La pujada és molt forta, amb llargs trams de grimpada, però força agradable perquè tots érem sabedors del que ens esperava i ens ho vàrem prendre amb tranquil·litat.




Un cop arribat a dalt, les vistes són espectaculars. Bona part d'aquest tram es fa per una carena que va fer que alguns participants es retiressin pel vertigen (verídic).

I seguidament baixar una mica fins Sant Pere de Rodes. L'hora no era propícia pels turistes i animadors. En aquest punt es va fer el primer avituallament: ens les prometíem molt felices!

I llavors comença el gran descens fins el Port de la Selva. Aquest punt va ser una autèntica tortura per les cames i els turmells, ja que tota la baixada es va fer per una trialera de roques i pedres. Als cinc minuts ja estaves desitjant una pujada, quin patiment. Però ens agrada!

Arribada al Port de la Selva (altre cop a cota de mar), amb un avituallament i control molt agradables al poble de platja, amb força animació. I comença un altre tipus de cursa. Un cop deixat el perfil rocós, d'altura, tipus cap de creus, entrem a un tram semblant "als nostres", amb camins de bosc. Aquest tram es gaudeix molt perquè el desnivell i el terreny fa que es pugui córrer, ja que encara guardem forces. Corres entre vaques, masies, boscos. Molt variat i bonic.

I arribem a Cadaqués, el punt àlgid de la cursa. L'hora i el poble feia que hi hagés un gran avituallament, amb molt de públic, molts amics i animadors. La gent parava a descansar i xerrar una estona. El poble, ja ho sabeu, espectacular.

Seguim la cursa, i comença un tercer tipus. Després de pujar i baixar altre cop per turons de costa, comença un camí de ronda per les cales que van des de Cadaqués fins a la Cala Montjoi. Aquest punt és dels més bonics perquè es fan per trams espectaculars dels camins de ronda, però comencen a faltar les forces. Comença el patiment.

Des de la Cala Montjoi cal pujar un darrer turó, el de Pla de Gates. Va ser molt dur, i és una llàstima. Bàsicament em faltava energia, estava molt cansat. El perfil era de lleugera pujada constant, perfecte per trotar en pujada, però ja no podia, vaig patir molt. I per fi, arribar a dalt. Les vistes, la emoció, tot plegat fa que tot i faltar tres quilòmetres, veus que ja ho tens.

Descens per una trialera de 2 quilòmetres perfecte per recuperar forces, i afrontar el darrer quilòmetre amb bona cara, amagant el patiment de la darrera hora. I per fi l'arribada.



En total 6 hores i 14 minuts. És molt de temps, em va faltar experiència. Fins el quilòmetre 30 vaig anar a molt bon ritme, per fer 5:45 com volia. Però llavors vaig defallir bastant.


Tot i això vaig fer 149 de 379 finalitzats: el cap ben alt!


A més vaig acabar la cursa amb diverses rascades (una mostra). Totes son de moments diferents ja que molts dels trams es feien entre arbusts. 

El que és segur és que repetiré. El tipus de cursa, la varietat de paisatges, és com una Catalunya en miniatura. Us animo a tots a que ho proveu, endavant corredors!

Abans de l'inici de la cursa es va realitzar un emotiu aplaudiment com a homenatge a Tito vilanova, mort deu dies abans.

1 comentari:

  1. David. Quin reportatge més maco!
    Una cursa espectacular sens dubte.
    Has fet que el nom de La Mar de Corredors sigui cada vegada més gran.

    Felicitats company!
    Segueix així!!!!

    ResponElimina