3-SET-2016: TUC DE MULLERES PER LA VALL DE LA ESCALETA

El Tuc de Mulleres (3010m) és un magnífic mirador del Macís de la Maladela, només per això la seva visita paga la pena.

Pujarem des de la Besurta per la Vall de la Escaleta, una excursió senzilla però una mica llarga, cal calcular unes 5h de pujada i 4h-5h de baixada.

Nosaltres vam dormir a Benasque, al Hotel Aragüells, amb bona relació qualitat-preu i gent molt amable, molt recomanable.

Sortim de la Besurta (1900m alçada) a les 5:20h de la matinada, a on hem pujat amb el autobus des de Benasque,

Fem la primera part de l'excursió fins Aigualluts (2030m) completament de nit. Sentim el soroll del Forau de Aigualluts però no el veiem, encara és fosc.

Seguim per la Vall de la Escaleta, deixant Barrancs a la dreta, i arribem a prop del Coll de Toro. Ja clareja una mica.

La silueta de la Forcanada ens captiva.

Més amunt, trobem el Ibon Bajo de la Escaleta a uns 2300m,

Seguim pujant, el Ibón Alto de la Escaleta a uns 2630 m.

D'aquí cap amunt, el Mulleres és clarament visible.

El paisatge és molt maco, amb amplíssimes lloses de granit molt llises, és puja ràpidament sense cap dificultat fins el cim.

Nosaltres hem trigat  4h40m, inclosa la parada per esmorzar.

Amb l'Antonio i l'Alfonso gaudim del paisatge, i ens fem fotos per la posteritat. Felicitat plena dalt del cim.

La vista és de lo millor que hi ha al Pirineu, no ens cansem de contemplar la gelera (o lo que queda d'ella a principis de Setembre).

A la dreta Tempestades, després el Margalida, a on empalma la Cresta de Barrancs (magnífica).

De dreta a esquerra, Aneto, Espalda de Aneto y Brecha de Tempestades. 

Alfonso amb Cap de Toro al darrera, i la Forcanada al fons



I cap a l'altre costat, mirant cap el Tunel de Viella, veiem els estanys que hi han a prop del Refugi de Mulleres.

La pujada per aquesta banda és diferent, hi ha una mica de grimpada curta perô molt vertical a l'arribar al coll abans del Mulleres, però no és difícil, Fa 33 anys vaig pujar-hi, i en guardo un bon record.

La baixada s'en fa però una mica llarga, les cames van cansades, i anem bastant lents.
A més alguna bullofa fa la punyeta, i ens refresquem els peus abans de Aigualluts.

Ara si podem disfrutar de la vista cap al Macís de la Maladeta

La cascada i Forau d'Aigualluts.

Arribem a la Besurta amb els peus cansats, i les botes de l'Alfonso destrossades!!!

Excursió molt molt xula i fàcil però llarga, es qüestió de fer paradetes i anar fent.

Aprofiteu per visitar Benasque, amb algunes edificacions magnífiques i ben conservades.

Fins la propera aventura!!!

DRAMÀTIC RETROCÉS DE LA GELERA DE L'ANETO 1983-2016

El passat 3-Sept-2016 vaig pujar el Tuc de Mulleres (3010m) per segon cop a la meva vida:

La primera vegada va ser a finals de Septembre de 1983.
Llavors vaig pujar des de el l'entrada del túnel de Vielha, era finals de Septembre i vam fer nit al refugi lliure de Mulleres. Una excursió magnífica, amb una grimpada força vertical a l'arribar a la carena. I recordo la vista impressionant del macís de la Maladeta des del Mulleres: Cresta de Salenques, Margalida, Tempestats, Bretxa de Tempestats, Aneto, Pico del Medio, Maladeta, i la seva impressionant Gelera.
Els companys aquella vegada van ser Josep Borrell, Xavi Ganuza, Dani Batlle i Ramon Castellarnau.
Erem molt joves, i enamorats del Pirineu.

Ara al 2016 erem uns altres companys, els meus amics corredors Antonio Pérez i Alfonso Romero. Aquest cop vam decidir pujar per la vall de La Escaleta, que passant per varis estanys va guanyant alçada progressivament fins arribar al cim. Excursió llarga però fàcil. La vista igual de magnífica, Tempestats, Aneto, la Gelera....., havien passat 33 anys i vaig disfrutar igual que la primera vegada. Però vaig tenir la sensació que hi havia menys gelera. Així que quant vaig arribar a casa vaig buscar les fotos de fa 33 anys, i s'em va caure l'ànima als peus: no quedava ni la meitat de Gelera que fa 33 anys!!!
- la gelera de Tempestats, al de més a l'esquerra, ha desaparegut pràcticament.
- la de Barrancs, al mig de la foto, també ja no existeix
- I la de la Maladeta/Aneto, ha retrocedit ben bé 200-300 m d'alçada. Pràcticament només queda gel per sobre dels 3000m. A més dona la sensació que la gelera es dividirà en dues meitats, la qual cosa la farà encara més vulnerable.

Si segueix aquest ritme, la gelera de l'Aneto desapareixerà en uns 30 anys! Increible!

Mai haguès imaginat veure amb els meus ulls la agonia de la gelera més extensa del Pirineu!

Dues imatges valen més que mil paraules!

GELERA DE L'ANETO 1983

GELERA DE L'ANETO 2016

4-JUNY-2016: EMOTIU HOMENATGE A JORDI BRUY AL CASTELL DE BURRIAC

Avui hem decidit pujar tots al Castell de Burriac, acompanyats de la Margarita, Aida i Alexandra, i hem tingut uns moments molt emotius i reconfortants contemplant el paisatge que tantes vegades el Jordi ha trepitjat, i li hem dedicat unes paraules que ben segur li han arribat.

Va per tu, Jordi! Sempre hem estat molt feliços corrent junts amb tu, i sempre ho estarem!

 


I aquest és el video del dia de la nevada del 2013 al que feia referência dalt el Castell, amb el Jordi gaudint de la neu. :-)

video nevada 2013

JORDI BRUY

(Dedicatòria del David)
El passat dilluns 30 de maig a la matinada ens va deixar en Jordi Bruy i vull compartir amb vosaltres una de les darreres converses que vaig tenir amb ell.

Fa un parell de setmanes, dissabte al matí vam sortir a entrenar per aquestes muntanyes de Burriac que tant ens agraden. Ell estava entrenant la ulta de Bastions i jo li feia de "sparring": lo típic. Passada la Bassa del Senglar, com sempre vàrem comentar que era un dels camins que més ens agrada i em va explicar una anècdota per segona o tercera vegada. Per això crec que era important per ell. Quan passa per aquell corriol sol recordar la primera cursa de muntanya que va fer. Es va apuntar a la Burriac Extrem (que passa per aquest corriol) amb un amic sense saber on es ficaven. No havien fet curses de muntanya i ni tant sols coneixien la zona. El diumenge de la cursa plovia molt, i el seu amic no es va presentar. Però ell no va abandonar. I recorda com passava per aquell camí, i com la pluja penetrava pels arbres i el calaven de valent. En aquells moments començava la seva passió per córrer per la muntanya.

Recordaré els moments que hem compartit, però també aquest moment en que ni tant sols el coneixia però que em va saber explicar. 

Descansa en pau amic.


(Dedicatòria de l'Oriol):
Es ara, quan han passat uns dies i despres de recordar els bons moments passats,  quan et venen les paraules que haguessis volgut dir per recomfortar la familia i els amics. 
Que dificil es dir adeu a un amic, i encara quan aquest adeu es precipitat i inesperat. Quantes coses ens queden en la memoria, quants moments fantastics hem  viscut tots junts. Ara em surten les paraules que tan he cercat i quan les escric,  salten les llagrimes. 

Fins sempre Jordi

BANY DE CAP D'ANY 2016 A VILASSAR DE MAR - LA MAR DE CORREDORS-

Com ja és habitual per aquestes dates, La Mar de Corredors comencem el 2016 fent un bany a la platja de Vilassar de Mar, al costat del Nàutic

Ja sabem que l'aigua està fresqueta (cada any menys), però malgrat que no feia sol, ens hem banyat i hem rigut una mica.

FELIÇ BANY 2016 A TOTHOM!