Estimats amics. No sé ben bé com començar aquest article:
Ahir
20-Agost-2012 ens va deixar el Francisco Gallardo, el nostre Francesc.
Avui l'hem pogut dir adéu, acompanyant en el dolor a la seva família,
especialment l'Encarna i els seus fills. Ha anat tot tan ràpid que no
ens ho acabem de creure.
Encara ressonen a les nostres oïdes les paraules que ens va adreçar el
Francisco un dissabte a mitjans de Juliol passat. Es va presentar al
Poli vestit impecablement, amb la samarreta oficial, com un dissabte
qualsevol, perquè ens volia dir alguna cosa important, molt important:
"Amics, ara comença la Mitja Marató més dura de la meva vida. Desitgeu-me sort".
Feia
poc li havien operat, i anava a començar la quimio. Crec que el
Francesc era molt conscient que potser no ens tornaríem a veure, i ell
que ho planificava tot ens volia dir "adéu amics".
Revisant
fotos, m'he adonat que no havia fet el reportatge de la Marató de
Barcelona 2012, i és clar, el Francisco la va córrer, i amb nota alta.
Avui miro aquestes fotos i adquireixen un sentit molt diferent de quant les vaig fer.
Les
penjo com homenatge al nostre per sempre amic Francisco, a la seva
penúltima Marató. Dic penúltima perquè la última han estat aquest 3
darrers mesos que el Francisco ha viscut amb una enteresa i dignitats
mai vistes.
Una abraçada, Francisco, va per tu!!
T'has guanyat aquest diploma ben merescudament!
A sota trobareu l'enllaç als videos de la Marató en les que surt el Francisco acompanyat del seu fill:
Podeu triar el Km 21, 25, 30, 35, 40 i diferents vídeos de l'arribada.
L'abraçada pare-fill després de l'arribada és impressionant!
