STRAVA: DARRERS ENTRENAMENTS I CURSES

STRAVA: RESUM DEL CLUB

11 de set. 2011

BURRIAC ATAC 2011: TAN BELLA COM BÈSTIA

És la segona vegada que corro el Burriac Atac, i crec que un qualificatiu adequat per aquesta cursa seria "tan Bella com Bèstia":

Bella perquè és difícil trobar una carrera amb un ambient més atractiu:
- A la sortida, tots ben apretats i anxovats, il·lusionats en fer una bona cursa

- Durant tot el recorregut, els corredors com formiguetes pujant pels vessants del Castell de Burriac, amb la feina dels voluntaris sempre donant ànims, tocant els tambors dalt el castell, o donat-nos una mica d'aigua
- I a l'arribada, amb les torxes, una passada!

I Bèstia perquè l'adjectiu més adient al Burriac Atac és "bestial", en tots els sentits, per la duressa, per
la pols que ho inunda tot durant tot el recorregut, especialment baixant per algunes torrenteres. Il·luminada pels frontals dels corredors, la pols fa com una mena de boira fantasmagòrica que fins i tot arriba a dificultat la visibilitat. Pols i suor, molta pols i suor tota l'estona acompanyen als corredors.
Sens dubte la nocturnitat li dona un caràcter molt especial comparat amb altres curses: quan veus els cents de llumetes que feixugament pujen el Castell de Burriac s'et posa la pell de gallina.

Felicitats al Piri, moltes gràcies per organitzar una cursa tan maca i sorprenent a casa nostra.
De part de tots els La Mar de Corredors


19,2 kms i més de 800 m de desnivell positiu, una bona volta!


A continuació podeu veure algunes fotos i videos de la cursa d'enguany. Com el Rafa anava amb el fotògraf, aquest any surt a totes les fotos, je, je...

També el David surt a les fotos de la sortida, després ja el vam perdre de vista...



Video de la sortida:

Comença la cursa, i els colls d'ampolla anant cap el Turo de l'Infern:



Al primer avituallament del Turó de l'Infern, ens aturem una bona estona a refrescar-nos



Baixada, pujada....i objectiu assolit, ja hi sóm dalt el castell!!
Molta animació, nens, tambors...bestial!


 

La baixada, directa i dura:

Km10: som uns cracks!!!

Més trialeres, ja a prop del Castell per segon cop:


Ultim avituallament a Cabrera:

I baixada cap a la plaja, ara ja més camins més amples per córrer ràpid.

Per fi, l'arribada!


 Cares d'alegria i de fets pols a la vegada!


Els peus, ni t'explico!

Quan l'acabes un sempre pensa que no la correrà mai més.... però el Burriac Atac enganxa... fins l'any que vé!

O millor dit, fins la setmana que vé: al cap d'una setmana, hem tornat pels voltants del castell, aquest cop de dia: