17-GENER-2010: CURSA MAR I MURTRA 2010 ENMIG DEL FANG

Avui hem tingut sort amb la temperatura, uns 8ºC a la sortida, gens malament comparat amb altres edicions en les que sovint hem sortit sota zero. A més a més, les pluges dels darrers dies han contribuit a donar a la Cursa un caràcter més de cross, amb el fang i els bassals dels camins de la part inicial de la Cursa a prop de la Tordera.

Avui com a novetat (ens estem tecnificant) us acompanyo el reportatge amb el track de la Cursa que m'ha passat l'Antònio, amb el seu GPS Garmin Forerunner 305. Moltes gràcies Antònio.

A la sortida, cares somrients, La Mar de Corredors i la mar de feliços.

 

Com deiem, en els primers kms, camins mullats, i molt d'ambient. En la foto, el Xavier que està molt fort, i l'Albert que està fet un xaval!!!

 

I aquí l'Albert i jo mateix (dorsals 91 i 92, que bonic!!! ) enmig de rialles.

El grup de l'Albert, el Xavier i jo hem anat per sota de 5 el km fins el km12, els més planers o en suau pujada, de forma que hem passat pel km12 en 0:59:15.
Després del Santuari del Vilar i fins el km 15 el ritme ha devallat, són els trams de més pujada. L'Albert i jo hem passat el km15 en 1:16:31, aquí el Xavier s'ens ha escapat uns 200m.
Després del km16 ve la forta i directa baixada cap a Blanes, a on recuperem temps, de manera que hem arribat en 1:39:23, per sota de 5min el km, i els darrers 5 kms han sortit en 22:52, a bon ritme. El Xavier ha arribat 1 minut abans, amb 1h38.
He revisat el meu historial, i al 2005 vaig fer 1h40, al 2006 i 2007 1h38, i al 2008 1h42, o sigui, que el resultat d'avui està força bé. I l'Albert també avui ha baixat el seu crono respecte la darrera vegada en uns 3min. Els entrenaments comencen a notar-se, i com deiem amb l'Albert i el Xavier, la tropa està en forma.

De la resta de companys, l'Antònio ha fet 1h32m, un excel·lent resultat, en el lloc 23 de la seva categoria. Ets un crack!!! El Jose Antonio ha fet 1h35, el Gregori 1h41, el Jacques 1h53 en el seu retorn a la competició després d'un any d'absència, la Maria 2h02 després de la seva nova maternitat adoptada, i el "farolillo rojo" per al incombustible Xavier Soler amb 2h03 :-)).

Aprofito per penjar el link amb la classificació de la Cursa:
http://www.blanes.cat/fondistes/ClasGral2010.htm

A l'arribada, les cames de l'Albert parlen per si soles: Fang, fang, i més fang.

Això sí, medalla per tothom, entrepà, porronet de ví, samarreta i tovallola. Que més podem demanar! Felicitats a l'organització de Mar i Murtra!!

La medalla sembla bona, ja, ja (el gest ho he copiat del Nadal, us heu fixat que sempre mossega les medalles?)

Una abraçada a tots els fidels seguidors de La Mar de Corredors!

10-GEN-2010: RUTA DE VILASSAR A ARENYS DE MAR, PASSANT PER DOS RIUS, CANYAMARS, POU DE GLAÇ, CREU DE RUPIT I ARENYS DE MUNT

Normalment quan anem a còrrer, el lloc de sortida i d'arribada acostuma a ser el mateix, Vilassar de Mar, la qual cosa limita el recorregut a uns 15-18 kms a la rodona com a màxim.
Però avui ens hem decidit a fer una ruta amb sortida de Vilassar i arribada a Arenys de Mar, seguint el camí que resegueix la Riera d'Argentona fins a Dos Rius (km 12,7), Canyamars (km 18), Pou de Glaç fins a la Creu de Rupit (km 23, punt més alt de l'itinerari), i després devallant cap a Arenys de Munt (km 28) i Arenys de Mar (km 31,6) seguint el camí que resegueix la Riera d'Arenys. En definitiva, un itinerari en forma semi-circular que segueix les 2 rieres més importants d'aquesta part del Maresme Central.

Podeu veure l'itinerari en el track que m'ha passat l'Antònio, gràcies el seu rellotge GPS Garmin Forerunner 305, una maravella!!!

Avui el dia fred,el més fred de l'any, sortim a 1ºC de Vilassar, però de seguida comencem a veure els bassals glaçats pel camí del Mig camí de la Riera d'Argentona. A prop de DosRius el fred era molt accentuat, l'avantatge és que el fang estava congelat i dur com una pedra, la qual cosa facilitava avançar.

Aviat arribem a DosRius, la font rajava poc però al menys rajava. Tots anàvem ben tapats.

Després hem continuat per la Riera fins a 3kms de Canyamars, i la resta per la carretera.

 Hem parat a la font que hi ha al costat de l'esglèsia, però estava glaçada i a penes rajava, així que hem hagut de comprar una ampolla en un bar per poder beure.

Després hem agafat el camí que surt al costat de la font, anomenat Camí del Pou de Glaç, que ens uns 4 min ens ha dut fins l'antic Pou de Glaç, una magnífica edificació que en la seva planta superior en els dies freds d'hivern com avui fabricava gel, que després es tallava i s'acumulava abaix al pou, a on es guardava per anar-lo consumint tot l'any. Quin enginy més ben pensat, i totalment ecològic.

 

 

El camí anava pujant suau enmig del bosc, la temperatura calculem al voltant de 4 o 5 ºsota zero, fins que a un 2 kms de la Creu de Rupit la pendent s'accentua, i comença a aparèixer la neu que va caure abans d'ahir, que encara es mantenia en alguns arbres. Estem per sobre de 300m. Amb el fred, les nostres respiracions fan un petit núbol de vaho.

 Després d'unes llaçades de forta pendent arribem a la Creu de Rupit. Pel camí ens ens creuat amb algunes bicicletes i quads.

La Creu de Rupit és una cruïlla important de camins: a la dreta, cap a Mataró per la Font del Malpàs i Can Bruguera, o cap a Dos Rius per Can Rimbles, passant pel lloc a on estan els Rucs del Corredor.

 

A l'esquerra cap a El Corredor, i endavant cap a Arenys de Munt.

Fem un parell de fotos a la neu (l'Andresito s'encarrega dels efectes especials), i seguim avall cap a Arenys de Munt.

 

El camí baixa ràpid, a prop del poble passem per un area de picnic (Verge de Lourdes, crec), i de seguida arribem a la riera, amb sorra, per on passen els cotxes. Bebem aigua a la font davant l'ajuntament.

 

 

Seguim els darres kms per la Carretera, i anem a parar al mar, al costat de l'estació.

Total, 31,6kms, i 2h58min aprox de temps real.

 

Després de prendre alguna cosa al bar de l'estació, agafem el tren que en 15 min ens duu a Vilassar.

 

 

Ha estat una jornada INOBLIDABLE!!!! Paisatge magnífic, gel, neu, fred, sol, mar, tren...

La repetirem, segur.

9-GEN-2010 NEVADA AL CASTELL DE BURRIAC

Avui quan estàvem al Poli decidint a on anar, hem mirat cap a la muntanya, i es veia el Castell de Burriac tot nevat, així que hem enfilat cap a la muntanya, a trepitjar neu, que no passa cada dia.
La temperatura a Vilassar era de 2º a les 8h del matí, però més amunt de Cabrera, al voltant de la cota 150-200m ja començava a haver-hi neu, quin goig.

Era curiós el contrast dels matolls florits i la neu, ... el temps està boig.

A prop de Mont Cabrer estava més nevat, i la vista del castell de Burriac molt maca.

Després, unes rises i 4 boles de neu, aprofitant la neu al sostre dels cotxes, i cap a casa. Hem trobat neu fins a Cabrils.

Per cert, arribant a Cabrils ens hem trobat amb aquest personatge, un ruc que semblava perdut. Si algú ha perdut un ruc que sàpiga que es troba a Cabrils, a uns 200m de l'Hostal de la Plaça. Una dona fins i tot ens ha preguntat que si era nostre, evidentment no, ni tampoc es tracta del darrer fixatge de la colla... encara que per alguna excursió pel Pirineu no ens aniria malament un ruc de càrrega que faci de xerpa.

1-GEN-2010 BANY DE CAP D'ANY A VILASSAR

Com marca la tradició, avui és Cap d'any, i un banyet i unes rises ens portaran salut per tot l'any.

Aquest matí erem uns poquets, potser la forta ventada i l'onatge s'ho ha fet repensar a alguns, però que carai, ha valgut la pena.

Tots estàvem molt animats abans del bany, i algú, diria que fins i tot eufóric....ja, ja.

Fotoooooooo..... Lluiiiiiiiiiiiiiiiis !!!!!

Barrets de Pare Noël i el tanga vermell del Miguel Angel, novetats d'aquest any.

I a continuació, 1, 2 i 3!!! A l'aigua!!!!

Culet, culet...

L'aigua estava freda, però sobretot, molt moguda, i s'ens emportava.... així que ens hem quetat per la bora, per si les mosques...

 

Uns segons després, sortim ràpidament de l'aigua.

Ens tornem a animar... i segon intent!!!!

Algú sembla que ha perdut el banyador amb tanta onada...

Vistes des de fora, les onades es veuen molt maques, però des de dins no tant.

I cap a fora, ara sí de debó

 

I tots correns cap a la tovallola.

Encara que algú sembla que no vol sortir... i torna a entrar decidit.

Ara sí, finalment el Miguel Angel surt, com un campió.... mira que ha xupat càmera aquest any....

Malauradament,  el video no ha sortit.... la tarja de memòria estava plena i no s'ha gravat.... quin desastre...

Sort de les fotos que ha fet l'Alfonso, que sut per dalt del passeig a la foto de sota, mentre ens canviem (per cert, he censurat una mica les fotos per raons obvies )

I així, tots rient, encetem el 2010!
Salut a tots, i BONES CURSES!