A la cursa es podia optar per tres circuits de 15km, 25km, i 33km, però no és rellevant, perquè sempre hem tingut clar que anem per la de 33km. Varem participar en Jordi Bruy, n'Oriol Verges i jo mateix (David Camacho) amb els següents resultats:
Pels que no conegueu aquesta cursa, és el que tècnicament es diu LOCURÓN. 33 km per les nostres muntanyes, amb un desnivell acumulat de 3.400 m, i la majoria del recorregut pels corriols de la zona. Sens dubte una de les curses més boniques en les que he participat.
Degut a les condicions meteorològiques, la cursa es va iniciar al pavelló d'Argentona. Varem fer molta sort amb la climatologia, ja que si bé va ploure una mica durant la cursa, va tenir poca incidència. A més, la temperatura va ser més o menys constant durant el matí de manera que amb l'equipament escollit a la sortida, no varem patir ni fred ni calor.
La cursa s'inicia de manera molt tremenda, pujant i baixant ni més ni menys que al Castell de Burriac. A partir d'aquest punt, continuem amb el trencacames de camins i corriols, però amb pujades exigents i baixades més còmodes. És bonic passar pel costat del recinte de la Mútua Metal·lúrgica, el preciós edifici del prestigiós arquitecte Antoni Bonet i Castellana. Certament és una cursa esgotadora, però els camins escollits valen molt la pena. Tenim cinc avuituallaments molt complets i ben repartits, molt bona organització controlant el circuit i cruïlles, i un gran ambient entre els corredors.
Després de quatre hores d'esforç, amb caigudes del Jordi i de l'Oriol (amb un punt de sutura), moments de defalliment (a les tres hores vaig decaure molt, sort que el Jordi em va estirar), i molt divertiment, varem arribar altre cop a Argentona, amb la sensació que em fet una cursa molt especial, i que de ben segur (jo personalment) repetirem.
Una imatge aèria del recorregut. Des del satèl·lit sembla poc...
I una imatge del record de l'Oriol...
I per finalitzar, en Jordi i Jo varem poder arribar junts després de quatre hores. Quina alegria!
Potser no ha sigut el nostre millor resultat, ja que ens varem reservar per no patir al final (i menys mal perquè hi va haver un moment en que vaig patir, sort que el Jordi em va acompanyar), però la satisfacció és absoluta, i la varem poder gaudir en tots els trams.
Ànims a tots, i espero que per la propera edició siguem molts més de La Mar de Corredors.
