La Mar de Corredors a la Montnegre Race de 2013

El passat 13 d'octubre vaig córrer la Montnegre Race en la distància Trail 22 km.
Es tracta de la segona edició d'aquesta cursa que es disputa a Arenys de Munt, i que compta amb diverses modalitats: Curses Trail de 10 km i 22 km, i curses BTT de 25 km i 45 km. 
És una cursa força ràpida ja que la quasi totalitat del circuit transcorre per pistes, i tot i l'important desnivell que ens trobem en algun punt, la tècnica no és tan important com en altres curses de trail. Tot i això la distància de 22km i el desnivell acumulat de gairebé 800 m positius fan que sigui una cursa bastant exigent.

Com es veu en la imatge, en un tram vaig perdre el senyal del GPS. No sé si per la frondositat del bosc, o perquè ja em demana una jubilació.

El desnivell consisteix en una primera pujada important de 4 km (de l'ordre del 50% del desnivell acumulat es fa a la primera pujada), seguida d'un tram amb pujades i baixades seguides, un prolongat descens, un altre prolongat ascens de 3 km (per completar tot el desnivell acumulat), i el descens final fins al poble. S'aprecia a la imatge:

Vaig trobar algun error en la organització que potser haurien de millorar de cara a la propera edició: no hi ha servei de guardarroba cosa que va suposar força desconcert abans de la cursa, i no hi ha controls intermitjos. Hi va haver corredors que van passar de la distància de 22km a la de 10km, i es va haver de confiar en la honestedat del corredor avisant a la organització.

Com a anècdota era divertit avançar als corredors BTT tot i que van sortir 45 minuts abans (però van tenir una cursa força més dura). Els crits d'ànim mutus era engrescador.

Recomano la cursa pel proper any a tot l'equip, ja que assumint el desnivell important en algun tram, es corre de manera molt còmoda. I evidentment els camins del Corredor són espectaculars, ja ho sabeu.

Finalment hi havia una botifarrada, i regal d'unes polaines. Sumant les polaines de la Montnegre Race, el tallavent de Granollers, la dessuadora de la Burriac, les samarretes de qualsevol cursa, els mitjons de la cursa de muntanya de Mataró, els maniguets de la cursa de Teià, tenim quasi un equipament. 

I per acabar el temps. 2:02, que va ser un bon resultat. Almenys jo vaig arribar força cansat!

La Mar de Corredors a la 1a Cursa de Muntanya de Teià 2013

Una bona representació de La Mar de Corredors varem assistir a la primera cursa de muntanya de Teia, que es va celebrar el passat 22 de setembre de 2013.

La representació va consistir en el nostre president Marçal, el nostre director Albert, el nostre representant de muntanya Xavi Pavon, la nostra representant femenina Maria, i jo mateix (David).

Bàsicament la cursa consisteix en pujar des de Teià fins a Sant Mateu, baixar per la zona del "Vietnam", i tornar cap a Teia per la vessant que dona a Premià.

Gairebé tota la cursa discorre per corriols força tècnics, a destacar la part final, en que passem per uns ponts i trencats força emocionants, que van estar en la boca de tots al final de la cursa. Com es veu en la següent imatge, tan bon punt va començar la cursa, que va començar l'ascens.

Algunes imatges dels integrants de l'equip "en plena faena":

En Xavi donant-ho tot, en Marçal divertint-se...

La cursa té una distància total de 14.650 m, i una altura positiva de 685 m (i equivalent en negatiu).
I algunes imatges de l'arribada.

Les meves sensacions són força bones. Si bé hi ha una mica de congestió al principi, la cursa és força variada en ascens i descens, corriols tècnics però no en excés, variabilitat en l'orografia, que es pot córrer prou ràpid (per ser cursa de muntanya), i molt bones vistes. La opinió dels meus companys és diferent, ja que prefereixen pistes més amples i pendents més constants.
Ens varen regalar unes mànigues tallavent per córrer a l'hivern, una planta, i botifarrada a l'arribada. Unes imatges dels rostres del cansament:

Les classificacions varen ser les següents: