Va per tu, Jordi! Sempre hem estat molt feliços corrent junts amb tu, i sempre ho estarem!
I aquest és el video del dia de la nevada del 2013 al que feia referência dalt el Castell, amb el Jordi gaudint de la neu. :-)
4 de juny 2016
4-JUNY-2016: EMOTIU HOMENATGE A JORDI BRUY AL CASTELL DE BURRIAC
Avui hem decidit pujar tots al Castell de Burriac, acompanyats de la Margarita, Aida i Alexandra, i hem tingut uns moments molt emotius i reconfortants contemplant el paisatge que tantes vegades el Jordi ha trepitjat, i li hem dedicat unes paraules que ben segur li han arribat.
Va per tu, Jordi! Sempre hem estat molt feliços corrent junts amb tu, i sempre ho estarem!
I aquest és el video del dia de la nevada del 2013 al que feia referência dalt el Castell, amb el Jordi gaudint de la neu. :-)
Va per tu, Jordi! Sempre hem estat molt feliços corrent junts amb tu, i sempre ho estarem!
I aquest és el video del dia de la nevada del 2013 al que feia referência dalt el Castell, amb el Jordi gaudint de la neu. :-)
2 de juny 2016
JORDI BRUY
(Dedicatòria del David)
El passat dilluns 30 de maig a la matinada ens va deixar en Jordi Bruy i vull compartir amb vosaltres una de les darreres converses que vaig tenir amb ell.
Fa un parell de setmanes, dissabte al matí vam sortir a entrenar per aquestes muntanyes de Burriac que tant ens agraden. Ell estava entrenant la ulta de Bastions i jo li feia de "sparring": lo típic. Passada la Bassa del Senglar, com sempre vàrem comentar que era un dels camins que més ens agrada i em va explicar una anècdota per segona o tercera vegada. Per això crec que era important per ell. Quan passa per aquell corriol sol recordar la primera cursa de muntanya que va fer. Es va apuntar a la Burriac Extrem (que passa per aquest corriol) amb un amic sense saber on es ficaven. No havien fet curses de muntanya i ni tant sols coneixien la zona. El diumenge de la cursa plovia molt, i el seu amic no es va presentar. Però ell no va abandonar. I recorda com passava per aquell camí, i com la pluja penetrava pels arbres i el calaven de valent. En aquells moments començava la seva passió per córrer per la muntanya.
Recordaré els moments que hem compartit, però també aquest moment en que ni tant sols el coneixia però que em va saber explicar.
Descansa en pau amic.
(Dedicatòria de l'Oriol):
Es ara, quan han passat uns dies i despres de recordar els bons moments passats, quan et venen les paraules que haguessis volgut dir per recomfortar la familia i els amics.
Que dificil es dir adeu a un amic, i encara quan aquest adeu es precipitat i inesperat. Quantes coses ens queden en la memoria, quants moments fantastics hem viscut tots junts. Ara em surten les paraules que tan he cercat i quan les escric, salten les llagrimes.
Fins sempre Jordi
El passat dilluns 30 de maig a la matinada ens va deixar en Jordi Bruy i vull compartir amb vosaltres una de les darreres converses que vaig tenir amb ell.
Fa un parell de setmanes, dissabte al matí vam sortir a entrenar per aquestes muntanyes de Burriac que tant ens agraden. Ell estava entrenant la ulta de Bastions i jo li feia de "sparring": lo típic. Passada la Bassa del Senglar, com sempre vàrem comentar que era un dels camins que més ens agrada i em va explicar una anècdota per segona o tercera vegada. Per això crec que era important per ell. Quan passa per aquell corriol sol recordar la primera cursa de muntanya que va fer. Es va apuntar a la Burriac Extrem (que passa per aquest corriol) amb un amic sense saber on es ficaven. No havien fet curses de muntanya i ni tant sols coneixien la zona. El diumenge de la cursa plovia molt, i el seu amic no es va presentar. Però ell no va abandonar. I recorda com passava per aquell camí, i com la pluja penetrava pels arbres i el calaven de valent. En aquells moments començava la seva passió per córrer per la muntanya.
Recordaré els moments que hem compartit, però també aquest moment en que ni tant sols el coneixia però que em va saber explicar.
Descansa en pau amic.
(Dedicatòria de l'Oriol):
Es ara, quan han passat uns dies i despres de recordar els bons moments passats, quan et venen les paraules que haguessis volgut dir per recomfortar la familia i els amics.
Que dificil es dir adeu a un amic, i encara quan aquest adeu es precipitat i inesperat. Quantes coses ens queden en la memoria, quants moments fantastics hem viscut tots junts. Ara em surten les paraules que tan he cercat i quan les escric, salten les llagrimes.
Fins sempre Jordi
Subscriure's a:
Missatges (Atom)