STRAVA: DARRERS ENTRENAMENTS I CURSES

STRAVA: RESUM DEL CLUB

17 d’oct. 2008

LA FASCITIS PLANTAR

El tema d'avui és una lesió força freqüent entre els corredors de fons: la fascitis plantar.
Aquest any en el nostre grup hem patit fascitis plantar l'Antonio i jo mateix. Des de la meva experiència i del que he aprés aquests mesos puc dir que cada fascitis plantar és un món, i que no tothom respon igual als mateixos tractaments. En els nostres casos la lesió s'ha prologat uns 4 mesos en el cas de l'Antonio, i en el meu cas porto ja 7 mesos parat (2 mesos corrent poc, i 5 més completament aturat). El peu dret ens ha fet la guitza uns quants mesos.

QUE ÉS LA FASCITIS PLANTAR?
La fàscia plantar és un múscul tendinós que recorre la planta del peu des de els metatarsos fins el taló. La inflamació de la fàscia degut a l'exercici prolongat i repetitiu és una fascitis plantar.


COM ES DIAGNOSTICA?
Et traumatòleg a més d'explorar el peu hauria de fer sempre una prova de diagnostic visual: una ecografia sol ser suficient, una Ressonància Magnètica encara dona molta més claredat d'imatge però és més cara, i en tot cas al menys una radiografia.

Doncs bé, en el meu cas, el primer traumatòleg que vaig visitar, el Doctor Peñuela de Diagnosis Mèdica al carrer Còrsega de Barcelona, ni tan sols em va fer una radiografia en la meva primera visita al Juliol!!!! Després, a final d'Agost li vaig demanar que em fes una Radiografia i es veia claríssim l'espoló, encara que això no vol dir que hi hagi fascitis, ja que un pot tenir un espoló que no faci mal, com a mi em passa en el peu esquerre.

Posteriorment vaig anar a un altre traumatòleg, millor dit, a un Especialista en Medicina Esportiva, el Dr. Tramullas de la Clínica Quirón, aconsellat per l'Antonio que hi anava a aquest metge amb resultats molt positius en poc temps.

COM ES POT CURAR?

La fascitis requereix la ajuda d'un fisio que ens farà estiraments de la fàscia. Entre els exercicis també és habitual passar una pilota de tennis per la planta, o encara millor amb un objecte que tingui relleu (com a la imatge de sota o, no rigueu, amb una ampolla buida d'anís del Mono), complementat amb massatges manuals a la planta del peu fins que es va estovant. També acostuma a funcionar bé l'aplicació local de gel, que és un excel·lent antiinflamatori.





També convé fer estiraments dels bessons i solis, ja que aquests músculs si estan tensos afegeixen tensió a la planta del peu. De fet, es el conjunt de planta del peu + bessons/soli el que s'ha de treballar, ja que és tot plegat un sistema que treballa conjuntament i que va a parar al taló.

La cosa es complica quan la inflamació de la fàscia crea una calcificació, el famós i temut espoló del calcani, però cal tenir clar que l'espoló és la conseqüència, no la causa.

En el meu cas, a més d'espoló s'observa una calcificació del Tendó d'Aquiles en la zona d'inserció del taló. Això comporta que el tendó hagi perdut elasticitat, i crei tensió afegida al taló.

Per tant, la cura d'una fascitis passa per desinflamar la fàscia i treure-li tensió.
I per suposat anar a un fisio a fer rehabilitació, que es pot complementar amb exercicis a casa.

I pensant en la prevenció és bàsic fer estiraments de bessons, solis, isquios, quàdriceps, etc... abans i sobre tot després de córrer.


I SI TOT AIXÒ NO FUNCIONA?

Després de 6 setmanes de rehabilitació amb 20 sessions de fisio, la planta del peu és completament toba, sense tensió, però les molèsties al taló continuen. Així que per curar la meva fascitis plantar he anat al Dr.Tramullas de la Quirón perquè em confirmi la lessió i em faci un tractament de Hipertèrmia, un tractament a base de calor (microones), 42º aplicats amb precissió a la zona afectada, a 1,5 cm sota la pell, que actua accelerant la regeneració de la zona afectada.



Sigui com sigui la teoria d'aquest tractament, us podem explicar que l'Antonio va ser el primer que ho va provar, i després de 7 sessions ja tornava a córrer.

En el meu cas, porto avui 8 sessions, i el dolor s'ha reduït moltíssim, però encara tinc molèsties. especialment al Aquiles. De moment faré 10 sessions, a veure si en el meu cas funciona tan bé com en el de l'Antonio, a veure si puc tenir aviat l'alta i torno a córrer encara que només sigui una miqueta. En tinc unes ganes boges!!!

La primera visita és molt cara, 180 €, les visites de control costen 30 € cadascuna, i cada sessió de Hipertèrmia són 48 €, així que prepareu la butxaca. A la consulta hi han exposades samarretes d'esportistes famosos que hi han anat, suposo que s'ho poden permetre més fàcilment.



14 de Gener de 2009:

Com continuació al meu escrit del passat Octubre, us puc dir que després de les 10 primeres sessions de Hipertèrmia al Novembre em trobava lleugerament millor, però encara amb molèsties i sense possibilitat de còrrer. Les molèsties però són diferents: ara a la zona de l'espoló, al mig del taló, pràcticament han desaparescut, i el que molesta és el punt d'inserció de la fàscia però tocant a la cara interna del peu.

A inicis de Desembre el doctor em va prescriure 4 sessions addicionals de Hipertèrmia, les quals van ser gratuïtes, la qual cosa agreixo molt després de l'elevada despesa feta, i em va demanar que comencès a còrrer 20 min en dies alterns, i que anès augmentant progressivament (5 min per setmana). El resultat però no va ser 100% satisfactori, amb les 4 sessions addicionals vaig començar a notar una franca millora al peu, però després de còrrer 5 vegades vaig haver de descansar 9 dies degut a les molèsties. Després vaig còrrer 2 vegades 35 min, i un altre cop a descansar una setmana. A continuació vaig còrrer 40 min, i vaig tenir molèsties moderades un altre cop.
Total, que a la visita abans de Nadal el Dr.Tramullas em va demanar tornar a començar a còrrer 20-25 min, sempre amb crioteràpia (gel) després de còrrer, i no fer tirades més llargues, i veure el resultat després de Nadal.
Així ho het fet, i el resultat ha sigut que la setmana de Nadal fins a Cap d'any he tingut molèsties moderades al punt d'inserció, però he pogut còrrer. Llavors he començat a fer-me diariament massatges intensos a la zona de dolor al taló, ampliats als laterals del turmell (a esquerra idreta del Aquiles) doncs en allà també hi han petits tendons que van a parar a la planta del peu, i els resultats han estat sorprenents: porto 2 setmanes corrent dia sí dia no sense pràcticament cap molèstias, diumenge passat vaig còrrer més de 8 km, i ahir vaig fer 10 km a la Carretera de Les Aigues sense dolor!!!! Estic al·lucinant, per fí em torno a sentir corredor!!!
Demà o demà passat tornaré a visitar el Dr. Tramullas, espero que em doni per fí l'alta definitiva, i poder anar progressivament augmentant els entrenaments per tornar a còrrer aviat alguna Mitja. En tinc unes ganes bojes!!!


7 de set. 2008

BURRIAC ATAC 6-SET-2008


La 4ª Edició del Burriac Atac ja és aquí i com sempre LA MAR DE CORREDORS hem participat disposats a menjar-nos, a vegades literalment, la muntanya del Castell de Burriac.
Aquest any, els més canyeros de la colla han estat en Jordi Bruy, en Toni Lopez, l'Andrés, l'Alfons, el Jacques i el Parra, aquest darrer el més veterà de la cursa, però fet un xaval.

El circuit, dur i castigador,com sempre, aquest any amb algún petit canvi respecte el 2007:
http://www.cevilassardemar.cat/burriacatac/elcircuit.htm

Web de la cursa i Classificacions:
http://www.cevilassardemar.cat/burriacatac/


La sortida molt atapaïda i emocionant, amb més de 400 corredors rebent els aplaudiments del públic. Quina enveja!



En el km12, a Cabrera, hi ha el tercer avituallament. Després de més 700m de desnivell acumulat, les forces van un pel justes, sort que d'aquí al final tot és baixada.


El primer classificat va passar una mica despistat, degut a una dolenta senyalització de l'itinerari que ràpidament es va solventar possant-hi cintes.
I a continuació, els nostres: Jordi Bruy, Andrés, Alfonso, tots tres de groc:




L'arribada la platja, sensacional, amb una filera de torxes que duien fins l'arc d'arribada.




La duressa de la cursa es nota perquè els serveis de massatges van estar molt sol·licitats!


I al final, les cares somrients. La cursa ha estat tot un éxit.

FINS LA PROPERA!

31 de jul. 2008

EXCURSIÓ ASTAZU ORIENTAL 19-JUL-2008 - LA MAR DE NEU!!!! -

El 19 de Juliol hem fet de nou la nostra excursió anual. Aquesta vegada a l'Astazu Oriental (3075m).

Després de dormir a l'Hotel del Camping de Bielsa, hem sortit de Pineta a les 6:15h cap amunt.

El dia ha estat perfecte, assolellat i amb un cel blau intens. Hem pujat en 3 hores al Balcó de Pineta. Quina suada!



Després d'esmorzar hem enfilat cap a dalt.


Des de el Balcó de Pineta fins all collado Swan tot plé de neu, aquest estiu hi ha més neu que mai! I Marboré completament glaçat!. Pensar que l'any passat no hi havia gairebé ni gota de neu!

Una parada técnica per posar grampons a la part final, l'Astazu queda just al darrera.




La vista del Mont Perdut, Cilindro i gelera des de Marboré és impressionant, tota plena de neu.



Des de el Collado Swan, el corredor Swan baixa directe a Gavarnie.


Després de carenar una estona per una aresta estreta però còmoda, hem arribat al cim. Són les 12:15h, unes 6 hores amb parades.


Les fotos de rigor amb la senyera, i a disfrutar del paisatge.

Magnífica vista sobre el Mont Perdut i la gelera, aquest estiu super nevada:
Es veuen alguns puntets de excursionistes a prop del cim del Perdut:

A sota es veu el cim del Marboré, plà com un camp de futbol, i la seva cara Nord que cau vertical sobre Gavanie:


Vista sobre el Circ de Gavarnie, amb els Pics de la Cascada i el Casc.


El Vignemale al fons amb la seva gelera queda pendent per un altre any:

A la baixada, hem aprofitat per fer l'Astazu Occidental, més aeri, i amb una vista encara més maca de la cara Nord sobre Gavarnie.



Agafem forces, una darrera ullada cap el Perdut, i cap al Balcó de Pineta un altre cop.


Darrer foto al Balcó de Pineta, i cap abaix. La baixada es fa una mica llarga i feixuga, però ha valgut la pena. :-)

Fins la propera, La Mar de Corredors!!!

20 d’abr. 2008

COSTELLADA AL CORREDOR

Ahir 20 d'Abril hem deixat a casa les sabatilles i la samarreta de tirants, i hem anat cap al Corredor amb la família a fer una costellada.



Malgrat que van faltar alguns que no van poder venir, els que vam anar ens ho vam passar molt bé. El dia molt asolellat però una mica fred i ventòs.

L'Alfonso es va encarregar de la carn: xai, botifarra i xurrasco, tot boníssim.
Alfonso, quedas nombrado "Cocinero oficial" de La Mar de Corredors.

Tipical Spanish: Un que treballa, i la resta que miren mentres discuteixen la jugada...

L'Alfonso comença a fer cara d'agobiat, sembla que li sorti fum del cap...




Les dones prenent el sol tranquilament i petant la xerrada. Avui que treballin els marits...

Per cert, cal felicitar a la Filo per la excel·lent idea de portar pudding... estava per llapar-se els dits! I a tots els que van portar la carn i beguda també moltes gràcies.

Després de dinar, un passeig fins el Santuari del Corredor: la vista magnífica, i el paissatge tot verd, després de la pluja d'aquesta setmana.


Quan serà la propera?