Aquest estiu La Mar de Corredors hem decidit pujar al Posets. Un cim impressionant, no hi ha dubte. No té la gelera de l'Aneto, magnífica, ni els espectaculars canyons d'Ordesa al seu voltant, però és un cim elegant, un excel·lent mirador, i la pujada al Juliol per la Canal Fonda, plena de neu, és una de les millors que es poden fer al Pirineu, és un corredor magnífic.
Per un moment et dona la sensació que estàs en una altra època de l'any, de tanta neu que hi ha, com podreu veure a les fotos, malgrat que estem a mitjans de Juliol 2014
Foto dels 8 integrants del grup + una convidada molt especial, la gosa Taga
Sortim a mitja tarda de Eriste, i agafem la pista que puja en uns 4 kms al parking del pont de la Espigantosa (1550m), accessible als cotxes.
Passem al costat de la cascada de Espigantosa, i pugem en una hora i mitja al refugi Angel Orús per un agradable camí.
Refugi Angel Orús (2150 m)
La vista des de el refugi és magnífica:
Surt la lluna plena:
El refugi està ben equipat, hi han habitacions petites, per grups de 4-6 persones, i sales més grans, com la nostra. Hi ha menjador, dutxes d'aigua calenta i WCs suficients, encara que en el nostre cas la porta del quarto de bany estava trencada, quedant exposats a sorolls i olors :-(
També destacar negativament la poca amabilitat del guarda responsable de cuina: 2 membres van haver de baixar a Benasque per comprar unes botes que s'havien trencat, i malgrat avisar per telèfon no ens van voler donar sopar a les 22h (ni tan sols fred). Malament!
Per la nit vam gaudir d'una lluna plena preciosa:
Després d'una nit bastant calorosa, amb orquestra simfònica inclosa (taps d'orelles imprescindible), vam esmorzar a les 6h per agafar forces.
L'esmorzar, t´pic de refugi: llet, suc, galetes, torrades, cereals, magdalenes i melmelada.
Comentem la jugada, i ens disposem a marxar
Són les 7:15 h aproximadament
El cel ben ras, sense cap núvol
Anem agafant alçada ràpidament,, i comença a sortir el sol.
Arribem a un cartell de senyalització (2350m) i fem una parada per treure roba i posar protector solar:
Continuem pujant a bon ritme, passem un pont i de seguida es veu el començament de la Canal Fonda:
Arribem al peu de la Canal Fonda (2650m), son les 8:45h (1h30m des del Refugi aprox). Al fons es veuen la Crestes del Forcau, molt fotogèniques:
Una parada de reagrupament a la Base de la Canal Fonda:
Cal calçar grampons, tenim una bona pujada de neu dura:
La pujada és dura però molt directe fins al Coll de Llardana, no hi han replans per descansar:
No cal dir que el paisatge es brutalment maco:
Anem a buscar el costat esquerra, a on hi ha més neu, per no anar amb els grampons per les pedres.
El coll de Llardana es veu al fons:
Ja hem pujat un bon troç
Contents de moment:
Una mirada enrera, hem pujat molt
La pendent és considerable en el darrer tram:
El Jordi en el Coll de Llardana
Tots anem arribant a poc a poc :-)
El Posets, a la dreta, està a tocar
EL Xavier i el Jose Luis es miren el Dent de Llardana, al que pujaran més tard:
Ja arriba la gosa Taga, no li ha calgut posar-se grampons :-)
Ja arriba la Laia, ha estat una dura pujada.
Fa fresqueta i ens abriguem. Hem estat aturats una bona estona:
Enfilem cap a dalt, la pujada no te cap dificultat, només la forta pendent. La cresta és molt ampla:
La dent de Llardana queda abaix, desafiant.
Una llarga cresta ens acosta al cim.
Després de 4h i quart hem fet el cim!!
Ens posem en formació per fer la foto: cares de felicitat.
Descansem una bona estona i gaudim del paisatge
Com diu la Carme, cadascú amb la seva bandera :-)
Una bandera ens agermana...
El Xavier llueix l'estelada, que oneja al vent
Super-Marçal! Però no, no vaig aconseguir volar :-)
Alfonso el republicà!
La vista sobre la cresta Espadas-Poset és magnífica
La gelera de Llardana
Preciosa panoràmica
Ens preparem per tornar a baixar, tot a punt.
Comencem a baixar, la cresta és suficientment ampla en el tram més estret, passem sense problemes
La baixada és ràpida i entretinguda a la vegada
Després d'una pala de neu arribem de nou al collado del Diente
El Xavier i el Jose Luis aprofiten per pujar al Diente de Llardana en un tres i no res.
Un cim ben afilat!!
Foto de grup abans de baixar, amb la Laia i el Marcos que ens esperaven al coll, i la gossa Taga que sembla disfrutar amb la neu
Paisatge totalment hivernal a mitjans de Juliol
Aquí el grup es separa: la Laia i el Marcos tornen per la Canal Fonda, i la resta volem provar per l'altre banda, el Forau de la Neu.
La pendent és força elevada, de 45º en alguns trams.
Anem tots equipats amb grampons, però la neu al migdia està molt més tova, i els grampons no s'agafen prou bé, rellisca molt.
En un moment, comencem a patir relliscades: el Marçal cau uns pocs metres i s'en va contra unes pedres, sense fer-se mal. És un primer avís.
Però una mica més avall, en qüestió de 1 minut, 3 membres del grup pateixen unes relliscades que els fan caure 100 m avall, la més espectacular la del Alfonso, que fa fer varies tombarelles perilloses, va perdre la gorra, les ulleres, la cantimplora. i va acabar molt contusionat, però sense trencar-se res afortunadament.
El Jose Luis i el Jordi es van solidaritzar i també van caure, però van aconseguir més o menys fer "culenbajen", amb algun cop però amb una caiguda més controlada.
Ens van dur un bon ensurt!
Molta atenció excursionistes en aquest lloc, si hi baixeu perquè la neu ho permet, millor anar ben encordats i amb piolet, o millor eviteu baixar per aquesta banda.
Per treure ferro al tema, us podeu imaginar la caiguda amb aquest còmic, però en aquell moment ho vam passar força malament.
Seguim baixant, ja més suaument. La neu de la dreta de la foto es a on s'han produït les caigudes. Es veu una mica la traça de neu més blanca.
El Forau de la Neu, no s'ens oblidarà el nom. Sort que no hi havien roques!
Els somriures tornen a poc a poc
Aquesta vall és preciosa, amb molta neu i una gran amplada .
Més avall comença el desglaç, estem a 2600-2700 m
S'acaba la neu i trobem Edelweiss: una flor boreal que va arribar fins el Pirineu en glaciacions del passat, i que ara ha quedat aïllada en aquestes latituts. Cal conservar-la per continuar gaudint d'aquesta bellesa.
Arribem a veure el Ibón de Llardaneta, encara mig glaçat. Al fons a la dreta, el pic de la Forqueta.
Un entorn brutal: que maco és el Pirineu
Aquí podeu veure sobre el mapa el camí que hem fet de baixada aproximadament. Les corbes de nivell es veuen molt juntes a prop del collado del Diente, al lloc a on hem caigut.
Baixem cap el refugi, ja més aprop.
Baixa força aigua del desglaç
Per fí arribem al refugi Angel Orús.
Hem trigat més de baixada que de pujada. Feina feta!!
L'Alfonso al vespre està contemplatiu mirant el paisatge, o potser recordant l'ensurt!
L'endemà baixem fins els cotxes, riu avall.
Aquí davant la cascada de Espigantosa.
Decidim fer un passeig pel la vall de'Estós abans de dinar:
Una font d'aigua fresquíssima en un tronc convida a parar
Darrera foto de grup abans de fer mitja volta.
I quan arribem als cotxes: sorpresa!!! Roda punxada!!! Alfonso, hoy no es tu día, ja, ja!!!!
En definitiva, el Posets, una excursió elegant, preciosa, sense més dificultat que la forta pendent.
Em disfrutat molt, hem patit també una mica, però tot ha acabat bé.
Si hi aneu sigueu prudents i aneu amb compte, i sobretot aneu ben equipats: grampons i també molt recomanable portar piolet.
