El passat dissabte 7 de setembre vaig participar a la Burriac Atac 2013. També hi van prendre part en Jordi Bruy i l'Oriol Vergés. No tinc cap foto del dia, però aprofitaré per fer una petita descripció del recorregut consolidat des de fa unes edicions.
Com ja sabeu, l'acumulació de participants fa que es formin unes retencions molt importants en els trams inicials. En el meu cas, al haver fet una cursa la nit anterior i trobar-me una mica cansat, m'ho vaig prendre amb calma i vaig fer la sortida en les posicions de darrera.
La cursa s'inicia com cada any a la Plaça de l'Ajuntament, es dirigeix cap a la zona del Sant Crist i es comença l'ascens al turó de l'infern. En aquesta zona, les primeres retencions importants, que fa que puguis coronar sense gaire desgast. S'inicia el descens cap a les planes del montcabrer i el primer corriol: tècnic, ràpid, pura adrenalina fins arribar al camí del Burriac. Sense poder agafar aire tornem a pujar, aquest cop ataquem el castell. Des de fa dos anys, la pujada al castell es fa per la vessant directa des de Cabrera: és una pujada dura, molt dura, amb trams de grimpada que provoca la segona gran retenció. Però l'arribada al castell val la pena, amb molt de públic cridant, animant, recolzant.
Com es veu, voregem el castell per iniciar el descens fins l'obelisc, per la part rocosa que servia d'ascens en altres edicions. I efectivament es produeix la tercera gran retenció, al tractar-se d'una zona de bastant perill. A l'obelisc s'inicia un descens per corriol fins a l'aparcament. Des d'aquest punt ens dirigim a la creu del camí (Banyadores). Em vaig desempallegar de tots els corredors que tenia per davant més lents, i vaig fer la resta de la cursa tot sol. Va ser un tram molt agradable.
Aquesta és la zona de les banyadores, de les més agradables de la cursa. És la zona que en diuen la bassa del senglar, molt bonica, els camins que en diuen "ui ui ui", etcètera, passant altre cop per l'obelisc i pujant al turó dels Orriols amb vistes a Argentona.
Iniciem el gran descens, bastant ràpid fins a Cabrera, que com ja sabeu és una falsa arribada. Hi ha molta animació, molt públic animant, però és el preludi d'un últim tram dur, amb les pujades de cabrera, que es pugen únicament amb el cap. finalment ens dirigim cap al pla de l'Avellà, on comencem a trobar altre cop els veïns animant, preludi de la bonica arribada a la platja de cabrera.
Com sempre, una cursa molt dura, però alhora màgica. Com ja és tradició, l'arribada és multitudinària, amb molta ambientació, sopar, premis, i aquest any una dessuadora de premi.
Repetirem.
El passat divendres 6 de setembre vaig córrer la segona edició de la Barcelona Midnight Trail. És una bonica cursa nocturna de 14,5 quilòmetres per la zona de Collserola que queda entre el parc del Tibidabo i la carretera de les aigües, amb la particularitat que (a més de ser nocturna) s'inicia dins del parc del Tibidabo, baixa dins la carretera de les aigües i puja altre cop cap al recinte del Parc d'Atraccions (passant per la torre Foster). És a dir, un perfil de cursa en forma de vall, amb arribada en alt. Excepte el primer corriol inicial, gairebé tota la cursa transcorre per pista, que fa que sigui còmoda i ràpida.
El més destacat és sens dubte una gran organització dins del Tibidabo, amb força menjar i beure, sorteig de premis i concert, emmarcat en unes vistes nocturnes de la ciutat de Barcelona espectaculars.
Una imatge que vaig prendre amb el mòbil abans de sortir. No és gaire bona, però pot donar a la idea de la gràcia que té la cursa per als que som de Barcelona.
La cursa va ser un èxit, amb (diuen) gairebé 1000 inscrits, i van haver de fer dues sortides. Com tot, al principi es genera una mica de cua en el primer corriol que perjudica força el temps final, però passa de seguida al entrar en un tram de pista.
El meu temps final:
El passat 23 de juny de 2013 vaig córrer a la Mitja Marató de Muntanya de Mataró, en la seva primera edició. Es tracta d'una molt recomanable cursa de muntanya, amb sortida i arribada a les pistes d'atletisme de Mataró, i que transcorre en un 95% pels corriols de la zona.
La cursa és força entretinguda, amb pujades i baixades curtes, un perfil molt variat per corriols tècnics però sense excessiva dificultat, que fa que tot plegat sigui bastant engrescador. Finalment la cursa té 23 km i un desnivell positiu de 950 m (i equivalent en negatiu). Segur que l'any vinent repeteixo.
El passat 1 de juny de 2013 vaig córrer la Marató d'Estocolm, una de les més reconegudes del circuit europeu, amb més de 20.000 corredors.
Com en totes les maratons de prestigi, uns dies abans es pot trobar una fira del corredor, amb una secció de merxandatge especial Asics-Marató Estocolm molt completa i atractiva.
La marató comença a les 12 del migdia del dissabte, amb una temperatura excel·lent per córrer, cosa que fa que des del primer minut els carrers estiguin plens de públic. La cursa fa dues voltes per les zones més cèntriques de la ciutat, i tot i no haver excessius punts d'animació, la quantitat de públic és espectacular. Una imatge espectacular de la sortida:
La cursa s'inicia a la zona d'Östermalm, una zona alta d'oficines, seus corporatives i imponents edificis d'habitatges. De seguida discorre pel Strändvagen, potser el millor punt de la cursa, al circular pel "passeig marítim" d'Estocolm. Les vistes són espectaculars, i la quantitat de gent animant des de les terrasses i bars és d'agrair.
Segueix pel Gamlastan, el nucli antic d'Estocolm, creuant el pont fins a Södermalm, el pitjor moment de la cursa. És un barri molt bonic, però la cursa discorre pel pitjor carrer de la zona (per no haver d'elevar la cota al ser un barri amb desnivells). Torna cap al centre per Kungsholmen passant pels punts turístics més importants (ajuntament i catedral), i torna al punt de sortida.
Es realitza una segona volta afegint un bucle pel Gärdet i el Djürgarden, punt en la cursa canvia de forma espectacular. Ens endinsem en parcs i pistes pel bosc, però sempre a cota zero.
El millor de la cursa és arribar al preciós estadi olímpic, amb un centenar d'anys d'història i un centenar de rècords mundials en atletisme.
En definitiva, una cursa molt divertida, amb un final espectacular a la pista de l'estadi.
David Camacho
Amb una mica d'endarreriment publico aquesta nota per explicar-vos que el passat 27 d'abril de 2013 vaig participar a la quarta edició de la Cursa Intercol·legial de Barcelona, representant al meu col·legi (Enginyers Industrials) i a la Mar de Corredors.
És una cursa de 10 km al front marítim de Barcelona, des de Marina i passant per la Nova Icària i la Mar Bella, en que competeixen els col·legiats de diversos col·legis i associacions professionals, però també acompanyants o familiars d'algun membre.
La cursa es va desenvolupar sota una intensa pluja que va deslluir força la jornada, sobretot els actes finals de recollida de premis, animació i avituallament. La cursa la va guanyar un arquitecte, normal, tenen molt temps per entrenar, però hi va haver força presència d'advocats. Miedito. Jo vaig tenir l'honor de ser el primer classificat del meu col·legi, que diu molt poc de l'esperit esportiu dels Enginyers Industrials. Nerds.
Com es veu a la imatge, alguns atrevits van sortir amb samarreta curta. Ho van pagar car.
David Camacho
.jpg)
