Com ja sabeu, l'acumulació de participants fa que es formin unes retencions molt importants en els trams inicials. En el meu cas, al haver fet una cursa la nit anterior i trobar-me una mica cansat, m'ho vaig prendre amb calma i vaig fer la sortida en les posicions de darrera.
La cursa s'inicia com cada any a la Plaça de l'Ajuntament, es dirigeix cap a la zona del Sant Crist i es comença l'ascens al turó de l'infern. En aquesta zona, les primeres retencions importants, que fa que puguis coronar sense gaire desgast. S'inicia el descens cap a les planes del montcabrer i el primer corriol: tècnic, ràpid, pura adrenalina fins arribar al camí del Burriac. Sense poder agafar aire tornem a pujar, aquest cop ataquem el castell. Des de fa dos anys, la pujada al castell es fa per la vessant directa des de Cabrera: és una pujada dura, molt dura, amb trams de grimpada que provoca la segona gran retenció. Però l'arribada al castell val la pena, amb molt de públic cridant, animant, recolzant.
Com es veu, voregem el castell per iniciar el descens fins l'obelisc, per la part rocosa que servia d'ascens en altres edicions. I efectivament es produeix la tercera gran retenció, al tractar-se d'una zona de bastant perill. A l'obelisc s'inicia un descens per corriol fins a l'aparcament. Des d'aquest punt ens dirigim a la creu del camí (Banyadores). Em vaig desempallegar de tots els corredors que tenia per davant més lents, i vaig fer la resta de la cursa tot sol. Va ser un tram molt agradable.
Aquesta és la zona de les banyadores, de les més agradables de la cursa. És la zona que en diuen la bassa del senglar, molt bonica, els camins que en diuen "ui ui ui", etcètera, passant altre cop per l'obelisc i pujant al turó dels Orriols amb vistes a Argentona.
Iniciem el gran descens, bastant ràpid fins a Cabrera, que com ja sabeu és una falsa arribada. Hi ha molta animació, molt públic animant, però és el preludi d'un últim tram dur, amb les pujades de cabrera, que es pugen únicament amb el cap. finalment ens dirigim cap al pla de l'Avellà, on comencem a trobar altre cop els veïns animant, preludi de la bonica arribada a la platja de cabrera.
Com sempre, una cursa molt dura, però alhora màgica. Com ja és tradició, l'arribada és multitudinària, amb molta ambientació, sopar, premis, i aquest any una dessuadora de premi.
Repetirem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada