Per excursionistes experimentats segurament La Munia és un cim "normal", però per nosaltres més novatillos en això de la muntanya, el Pas del Gat i la cresta final tenen aquell punt d'emoció que et fa sortit al límit de la zona de confort.... però val la pena: quin gran cim és La Múnia (3130 m) !!!! Així que començarem per final, a dalt del cim... fantàstica vista avui 21-Juliol-2012.
El Pas del Gat.... miau!!! Hi ha un corda a la escletxa que facilita la pujada.
Objectivament el pas del Gat no és perillós, és una mica inclinat, curt i no te precipici... però al ser tan llisa la roca no hi han gaires preses a on agafar-se. Sort de la corda! Ajuda un munt!
La cresta es una mica llarga i bastant estreta, però sempre hi ha per on passar. Quan t'acostes al cim és preciosa.
Comencem pel principi:
Sortim de Pietramula, més amunt de Chisagüés, a uns 1900 m d'alçada. Són les 7 del matí aprox.
La pista està malament el darrer kilòmetre, millor anar en 4x4.
Primers rajos de sol. Sembla una piràmide aquesta muntanya.
Vista excepcional durant tot el camí.
En una hora i mitja arribem als Llacs de La Múnia, a uns 2500 m.
Mirant cap a l'Oest és veu a l'esquerra el pic de Pineta, el que queda a la dreta del Balcó Pineta pujant.
El reflex al llac és magnífic:
Camí del coll, uns isards fugen de nosaltres.
Hi ha molt poca neu, només algunes clapes. Ha estat un hivern molt sec.
El Perdut treu el cap pel darrera
Al cap d'unes 2 hores i mitja arribem al Coll . A la vessant francesa (Circ de Troumouse) està tot emboirat. Quin contrast.
Quin mar de núvols!!! Esperem que no pugi la boira!!!
Ara cal seguir la cresta fins dalt
Una cresta que, a estones, es força entretinguda
A dalt, La Múnia ens regala una vista inmillorable. Són les 11h, hem pujat en unes 4h amb parades incloses.
Mirant cap el Vignemale.
El Robiñera i els llacs de La Múnia per on hem pujat
La Gelera del Perdut, cada vegada més minsa :-(
Seguint la cresta cap a Sierra Morena
L'Alfonso, un cop més, amb la bandera del Vietcom
El Jordi puja més ràpid que els isards!!!
El Marçal fent un merescut descans, gaudint del paisatge
El nostre expert Xavier, amb la Vall de Barrosa al darrera
L'Antònio, signant el llibre de cims. Amb botes noves, ha pujat com si res.
Després d'una horeta per dalt, comencem a devallar.
La baixada és entretinguda, i anem a poc a poc.
Cal assegurar bé els peus.
Arribem al Pas del Gat. Posem una corda llarga per seguretat.
Des de dalt, la baixada impressiona
Video de la baixada:
Prova superada !!!
El Xavier baixa caminant com si res, despenjant-se amb tota seguretat.
La baixada cap a La Larri és fa mooooolt llarga. Però quina vista, oi?
Per fi veiem La Larri a baix, però encara ens queden 500 m de forta baixada.
El nostre amic argentí que ens hem trobat al cim ens fa la foto.
Després de 5 llargues hores de baixada arribem al Parador de Pineta. Estem fets caldo, però ben satisfets.
Ens espera una cervesa ben fresqueta!!!
I també les nostres famílies i amics.
Salut!!!
PLAN B: LLANOS DE LA LARRI DES DE PINETA
El Plan B aquest any consistí en pujar als Llanos de La Larri des de Pineta; una excursió fàcil per passar una estona agradable.
Aquí us deixo les fotos:
Llanos de La Larri: una pradera inacabable i magníca. Al fons de la vall hi ha una cascada.
Mirant enrere, es veu perfectament el Cilindro i una miqueta de gelera del Monte Perdido, així com la cascada del Cinca.
L'excursió va acabar diumenge amb una visita turística al Cañón de Añisclo pel matí, i després vam visitar el casc antic d'Aínsa, amb dinar de "luxe":
Ainsa val molt la pena, el casc antic està super ben conservat:
I per acabar, el memorable entrecot que el Jordi es va cruspir en un tres i no res. Im-pre-ssio-nant!!!
Salut!!
