Estimats amics. No sé ben bé com començar aquest article:
Ahir
20-Agost-2012 ens va deixar el Francisco Gallardo, el nostre Francesc.
Avui l'hem pogut dir adéu, acompanyant en el dolor a la seva família,
especialment l'Encarna i els seus fills. Ha anat tot tan ràpid que no
ens ho acabem de creure.
Encara ressonen a les nostres oïdes les paraules que ens va adreçar el
Francisco un dissabte a mitjans de Juliol passat. Es va presentar al
Poli vestit impecablement, amb la samarreta oficial, com un dissabte
qualsevol, perquè ens volia dir alguna cosa important, molt important:
"Amics, ara comença la Mitja Marató més dura de la meva vida. Desitgeu-me sort".
Feia
poc li havien operat, i anava a començar la quimio. Crec que el
Francesc era molt conscient que potser no ens tornaríem a veure, i ell
que ho planificava tot ens volia dir "adéu amics".
Revisant
fotos, m'he adonat que no havia fet el reportatge de la Marató de
Barcelona 2012, i és clar, el Francisco la va córrer, i amb nota alta.
Avui miro aquestes fotos i adquireixen un sentit molt diferent de quant les vaig fer.
Les
penjo com homenatge al nostre per sempre amic Francisco, a la seva
penúltima Marató. Dic penúltima perquè la última han estat aquest 3
darrers mesos que el Francisco ha viscut amb una enteresa i dignitats
mai vistes.
Una abraçada, Francisco, va per tu!!
T'has guanyat aquest diploma ben merescudament!
A sota trobareu l'enllaç als videos de la Marató en les que surt el Francisco acompanyat del seu fill:
Podeu triar el Km 21, 25, 30, 35, 40 i diferents vídeos de l'arribada.
L'abraçada pare-fill després de l'arribada és impressionant!
El Francesc es va jubilar l'estiu passat amb 60 anys, només volia viure amb simplicitat, viatjant, fen esport, llegint...potser aprendre anglès, això sí, sense presses i sobre tot volia compartir la seva vida amb la seva millor amiga, la seva dona, l'Encarna. Estava orgullós dels seus dos fills, el gran, cap d’una Caixa i el petit, un crac de la informàtica...
ResponEliminaHavia fet la feina ben feta, ho tenia tot ben lligat... només havia de viure tranquil, deixant-se portar pel corrent de la vida, però això si, amb disciplina, res de deixar-se anar, “mens sana i corpore sano”... peses en lloc de fer la mig diada, llegir “La caiguda del gegants”, en lloc de mirar els “culebrons”, Corre pels matins i caminar per la tarda amb l’Encarna, admirant la seva bella ciutat de Barcelona. Viatjar amb els del Imserso ... li era igual semblar el noiet que acompanya la gent gran, el cas era veure Món optimitzant recursos, tot estava ben lligat...
Al Francesc no li agradava perdre el temps, se’n anat com ha viscut, sense perdre temps...amb coratge...
Gràcies per la lliçó.
Gràcies per aquest gran homenatge al meu pare. Jo sóc el seu fill petit, "l'informàtic", però en nom de tota la família, us donem les gràcies de tot cor, a ell li haguès encantat.
ResponEliminaHola a tots,
EliminaJo soc el fill gran del Francesc, "el caixer" i també volia donar-vos les gràcies...he plorat de felicitat com el meu pare feia en els darrers tres mesos, doncs es sentia molt afortunat de la vida que tenia.
Vosaltres, "la mar de corredors", formàveu part d'ella.
Una forta abraçada