I la veritat, malgrat no tenir el glamour de un 3000, tota aquesta zona de la Vall d'Arán és preciosa, per la quantitat de estanys que l'envolten, i per les magnífiques vistes cap els 4 costats.
Vam pujar al Tuc del Rosari (2607m), i d'allà voliem seguir per la cresta fins el Tuc de Marimanha (2679m), però la cresta ens va semblar una mica descomposta i a estones aèria, i vam decidir flanquejar per la vessant esquerra (oest), amb magnífica vista sobre sobre els estanys de Bacivers.
Lo de "el abrazo del oso" és perquè després del Tuc Marimanha vam tornar a seguir la cresta cap al PAs de la Ferradura, i ens vam trobar alguns passos de III grau que no esperàvem.
La foto de l'Alfonso en una desgrimpada vertical en dona fe.
Aquest any hem anat a la Vall d'Aran, molt malsesa per les inundacions del Juny 2013, un mes enrera. Les carreteres principals estaven amb desviaments, però la majoria de carreteres secundàries (Aiguamoig, Valarties, Artiga de Lin) estaven completament tallades, i la sensació és que la cosa va per llarg. Si aquest estiu de 2013 aneu a la Vall d'Aran d'excursió pregunteu abans per l'estat de les carreteres, doncs us podreu portar alguna sorpresa, i per arribar als estanys de Colomers o de la Restanca potser heu de fer a peu 12 qms a peu afegits doncs no poden passar els cotxes.
Hem dormit a Salardú, Hotel Colomers, força bé. Magnífic el bufet de l'esmorzar. Les habitacions, correctes, però massa caloroses. Especialment a les golfes feia una calor insoportable, vam haver de demanar canvi d'habitacions. Suposo que a l'hivern es deu estar de fàbula.
Sopem a Bagergue, a 2 qms de Salardú, al Restaurant Casa Rosa, a on tenen un menú de excel·lent qualitat-preu, molt recomanable.
En quant l'excursió, degut a la meva lesió al genoll, vam canviar el Tuc de Mulleres pels Tucs de Rosari i de Marimaha, una excursió més curta, i a on en cap moment estiguessim a més de 3 hores del cotxe, així que ens vam endinsar cap als Estanys de Baciver, un recò preciós que s'accedeix des de el Pla de Beret, parking de l'Orri, a 1864m. Sortim a les 8:15h.
Aquesta zona és perfecte per fer excursions a l'hivern amb raquetes de neu o esquí de muntanya. Aqui trobareu un link que he trobat:
Seguim el Riu Malo per un camí de suau pujada. Estem al límit del bosc:
En 1h arribem a l'estany inferior de Baciver, a 2128m:
Un arbre sec al mig de l'aigua fa bonic:
El Xavier assenyala el Tuc de Rosari, a la dreta, primer objectiu d'avui. A l'esquerra veiem el Tuc de Marimaha.
En 15 min més arribem al Tuc de Rosari (2607 m). Contemplem el paisatge i reposem forces. 
La Maladeta queda just al darrera. I els Beciberris a l'esquerra, també amb força neu.
Comencem a baixar cap al Coll, desfent el camí de pujada. Es veuen els estanys d'Airoto a l'altre costat
Al fons en mig de la foto sobresurt el Tuc de Marimanya, el nostre següent objectiu
Seguim la carena cap al Marimanha, però a mida que ens acostem al cim la cresta es complica una mica, i fem marxa enrera, i després de tantejar anar per la vall de la dreta, com veiem que te força pendent, finalment decidim flanquejar per l'esquerra, per la banda dels estanys de Baciver per on hem pujat. Aquí hem perdut una mica de temps buscant el millor camí.
La vista sobre els Estanys és molt xula
Tal com es veu al track, hem anat una mica perduts, doncs no ens decidim per quina canal pujar al cim, i fem força ziga-zagas. Inclús ens passem de llarg la canal bona per pujar.
Fins que veiem una noia holadesa, Maika, carregada amb 20 kgs a sobre, que molt decididament puja per una canal hervosa. L'Alfonso es posa a "rebufo", hi anem tots al darrera, i en uns minuts fem cim. La pujada final molt feixuga. Són les 13:30h. Estem al Tuc de Marimanha (2679 m)
L'Alfonso en primer plà s'aferra amb seguretat a les roques, seguint el Xavier.
Aquest és el moment d'una desgrimpada una mica aéria. Alfonso practica el abrazo del oso, ja, ja.
Superat el resalte, el grup es disposa a deixar la cresta i baixar pel directe cap els llacs. El terreny fa molta pendent.
Jo vaig tirant cap a vall, mentres observo el grup. Ja arribo a l'estany superior .
Tots mirant el terra concentrats. L'Antonio s'ha fet un trau a la cella amb els bastons, en una relliscada, molt espectacular, però res important.
Fem un descans, i tirem cap al cotxe, mentres el cel es torna foc i comença a tronar.
Per sort, la pluja no ens enganxa.
(continuarà)
Moltes felicitats Marçal pel reportatge i moltes felicitats als quatre per la bonica excursió.
ResponElimina